Sento i oblido, veig i recordo, faig i entenc. (Proverbi xinès)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hort escolar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hort escolar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de desembre del 2017

Educar per transformar: estudis agraris que inclouen el cooperativisme, el treball per projectes i la participació activa de l'alumnat

El passat 27 de novembre l'associació i l'institut El Til·ler va acollir una experiència hortolana de l'institut Giola de Llinars que ens va semblar molt interessant. L'enunciat de l'activitat era:
"Educar per transformar: estudis agraris que inclouen el cooperativisme, el treball per projectes i la participació activa de l'alumnat"
"En aquesta xerrada coneixerem el cas del cicle formatiu de grau mitjà Producció Agropecuària del Institut Giola (Llinars del Vallès). Es tracta d'un cas molt particular on, amb la intenció de donar un enfocament agroecològic, han aconseguit tractar de forma transversal tots els continguts del cicle formatiu i posar en pràctica vàries metodologies de treball, entre elles la Sociocràcia (aconsegueix la participació real, activa i igualitària de l'alumnat en l'organització i la presa de decisions del cicle agrari, així com en el seu propi procés d'aprenentatge). Ens ho explicaran tot i farem un taller pràctic de sociocràcia."


Punt de partida:
            Criteri de coherència de continguts teòrics i pràctics.
            Transversalitat de coneixements.
            Treball per projectes.
            Aprendre a produir aliments.
            Garantir la participació i implicació de l’alumnat en el projecte.

La sociocràcia com a instrument:
Comporta el treball cooperatiu, la participació i el corresponent exercici de valors i actituds.
L’assemblea com a motor: Es tracta de promoure la reflexió, el debat i la presa de decisions més enllà del còmput «democràtic» per majories, encara que siguin qualificades. La sociocràcia requereix:
            1. La plena informació de tots els participants en l’assemblea sobre l’assumpte tractat.
            2. La participació- aportació de tots i cadascun dels assistents.
            3. La reformulació de les decisions, fins que aquestes siguin plenament consensuades.
A partir de l’acordat en assemblea , el grup d’alumnes funciona de manera cooperativa en la presa de decisions treballant en xarxa els diversos continguts del currículum.

Enfocament agroecològic:
            Meitat teòric (matins) i meitat pràctic (tardes).
            Programacions adaptades al projecte.
            Organització del treball cooperatiu (5 blocs) que cal coordinar i a partir dels quals
            s’organitzen les pràctiques:
                        Qualitat I+D
                        Comercialització
                       Manteniment
                       Producció
                       Economia
            Tots han de passar per tots els blocs i entendre de tot.
            Poden canviar de grup a partir de l’assemblea.
            S’estableixen uns coordinadors de grup.
            Tothom té algun càrrec. 

Finalment, vàrem fer una sessió pràctica de sociocràcia.

El projecte presentat, que ja ha rodat quatre cursos, va entusiasmar els assistents per la seva potencialitat en comprometre l’alumnat en el propi procés d’aprenentatge.

Tot això, però, és el resultat de la fermesa i el coratge d’un equip docent decidit a reformular creativament models educatius i anar més enllà de certes constriccions administratives en matèria educativa.

L'activitat ha estat subvencionada per l'Ajuntament de Les Franqueses del Vallès





divendres, 8 de gener del 2016

divendres, 4 de desembre del 2015

UNA TROBADA AMB ESCOLES HORTOLANES


Sota el títol ”Reptes de l’hort escolar”, l’associació per al voluntariat educatiu Harmonia 2.0, que actualment dóna suport als horts escolars dels centres educatius de les Franqueses, va promoure el proppassat 2 de desembre una trobada de reflexió i debat entorn d’aquest espai s  educatius.

La trobada, que es va fer a l’escola Guerau de Liost,  va ser a càrrec d’en Joan Manel Riera, responsable de l’Escola de Natura del Corredor i va comptar amb  l’assistència de representants de 10 centres escolars a més d’altres persones interessades en el seguiment d’aquesta experiència.


El ponent va presentar una extensa mostra bibliogràfica, tant d’interès tècnic, com didàctic sobre horts escolars. Es va acordar que se’n farà una maleta pedagògica, a càrrec de l’associació,  per tal que aquesta bibliografia pugui itinerar entre els centres que hi estiguin interessats .

A continuació, en Joan Manel Riera  va fer un traspàs d’informació de la trobada feta  a Llinars  el  3 de novembre, el resum de la qual s’annexa en peu.  S’hi recollien diverses perspectives entorn de l’hort:  l’aspecte social i relacional,  el creatiu, de coneixement, experimentació, de lleure... un punt destacat va ser la vinculació de l’hort amb el menjador escolar; a propòsit d’aquest àmbit es va convenir en el fet que “menjar és un acte eminentment polític”.

S’hi van detectar alguns dificultats a resoldre: d’espai, de qualitat dels sòls, de situació, de reg... però, el prioritari, el d’organització-gestió i el d’orientació i sentit de la pràctica hortolana.  En aquest sentit, es va passar als assistents  una graella qüestionari per compartir en una propera trobada que es vol per a mitjan del segon trimestre.

El cuiner i animador agrocultural Pep Salsetes va obsequiar els assistents amb una guia calendari dels cultius  més adequats a cada moment i va oferir el seu suport per proveir els centres, a través de l’associació Harmonia 2.0 de llavors autòctones recuperades.

Cal celebrar l’èxit de la trobada, l’interès dels assistents per repetir properament l’encontre i el fet que les Franqueses, avui és ja un referent en entorn hortolà de ciutat.








dilluns, 23 de novembre del 2015

ELS HORTS DE L’ESCOLA JOAN SANPERA

L’hort dels més grans

Avui, l'Enric ens ha portat planter de ceba i dues plantes aromàtiques: farigola i romaní.
En Pere ens ha explicat com es reprodueixen les plantes. La majoria ho fan sembrant una llavor d' un fruit, enterrada al sòl.  També es pot sembrar en una safata de gots i trasplantant-la quan està avivada. L' Enric ens ha desenterrat una llavor de fava, de les últimes plantades, per fer-nos adonar que estava començant a germinar. També es poden reproduir a través  d' un tubercle com és el cas de la patata. Això ho experimentarem després de les vacances de Nadal amb unes patates que ens portarà i les tindrem  a l' aula per tal que grillin abans de plantar-les a l' hort.
A la pregunta d' un nen que li ha demanat  si era jardiner, li ha respost que era de pagès  i havia estudiat agricultura i ramaderia. L' Enric, amb el punxó plantador, ha fet els forats per plantar les cebes i els nens i nenes hi hem posat les plantes. Amb les mans hem acostat una mica de terra i l' hem premuda  deixant un sotet al voltant de la planta per poder regar-la. Avui no les hem regat perquè la terra ja estava amb prou humitat, però sí que les regarem el proper dia. Un dia observarem com l' Enric va fer el punxó amb una branca d'arbre.
Amb la magalla, l' Enric ha fet dos sots a un costat de l' hort i hem plantat les dues aromàtiques. Aquestes plantes han de durar molt temps i el romaní pot créixer molt, per això les hem posat a un costat, i així quan llaurem no ens faran nosa. Les hem regat posant l' aigua, amb cura d' estalviar-ne, dins el sotet que envolta la planta
En Pere  ens hi ha fet passar la mà i l'hem olorat. Ens ha explicat perquè serveixen les plantes aromàtiques que solen ser també culinàries o medicinals. Per exemple, la mare ens pot fer una infusió de farigola per al mal de panxa o per al el refredat. Ens ha preguntat si ens agraden més els menjars amb el gust i l’olor d' herbes
Amb la cinta mètrica hem pres les mides de l' hort. Fa 6 metres i 30 centímetres de llarg i 3 m i 20 cm d' ample. Podrem fer un croquis per dibuixar-hi els passadissos per tal de marcar-los amb fil i no trepitjar les plantes quan plantem, sembrem, reguem, netegem  o collim. El passadís principal el farem al costat de la tanca i els altres perpendiculars, per accedir als rengles.
Abans d' acabar, l' Enric ens ha fet  adonar que la menta plantada el darrer dia ja no hi era. Què haurà passat? Pot ser que algú volent treure'n un brot li va seguir tota la planta perquè encara no estava ben arrelada. Hem de tenir-ne cura!!! La professora ha fet observar als nens que hi ha paper i plàstic que s' ha de treure.
L’hort dels més petits
Hem fet alguns treballs i observacions similars a les descrites de l' hort dels més grans.
A més  a més hem observat que hi ha plantes aromàtiques plantades el curs passat: marialluïsa, farigola i menta. També en Pere ens ha fet notar que han nascut alls  perquè l' any passat no es varen collir i després de llaurar, les cabeces d' all varen germinar. Amb cura n'ha arrencat un conjunt de 10 plantes, cada una provinent de cada grill d' una cabeça. Després les hem plantades.
Igualment, hem observat que hi ha una tomaquera que ha nascut de la llavor d' un tomàquet d' una tomaquera que hi estava plantada del curs passat.
Fent el sot per plantar el romaní ha sortit un cuc de terra de uns 10 centímetres, de color marró. Són beneficiosos perquè fan unes galeries a sota terra que permeten oxigenar la terra,  cosa que és necessària per a la vida dels microorganismes i de les arrels. Aquest cucs poden créixer mes llargs i gruixuts.


dissabte, 7 de novembre del 2015

divendres, 23 d’octubre del 2015

PREPAREM ELS HORTS - ALGUNS CONSELLS

El voluntari d' Harmonia.02, Amadeu Olivé, llaura l' hort de l'escola Guerau de Liost.
Aquesta és la primera tasca al començament de curs.
S' aprofita per enterrar les restes vegetals de les herbes crescudes durant l' estiu. Així es recuperen els nutrients extrets per aquestes herbes, en especial el nitrogen, que s' hauria lixiviat.
Prèviament, però, s' ha procurat treure la part superior amb les llavors i compostar-les, per destruir-les i evitar, en el possible, la invasió de males herbes en el conreu a plantar.
Si a l 'estiu plou, les males herbes creixen molt. Això ens fa pensar que fóra millor posar un cultiu captador abans  d' acabar el curs. Hauria de ser un llegum o una gramínia pròpia del temps, el més resistent possible a la sequera, per si no plogués gaire, i sembrada espessa per evitar el creixement de les males herbes. Aquesta és una proposta per provar a final de curs.




CALENDARI DE SEMBRA- TRASPLANTAMENT I RECOL.LECCIÓ





dissabte, 18 d’abril del 2015

Els horts escolars i els voluntaris d'Harmonia 2.0

El 26 de març de 2015 voluntaris i professors van visitar els horts escolars del Lauro, Guerau de Liost, Joan Sanpera i el Til·ler.